UNA PETITA GRAN MUNTANYA
Sortida matinal amb la Colla dels dimecres de Valls.
El dimecres 17 d'abril de 2013, he sortit amb la colla dels dimecres de Valls. Ells son un grapat d'amics, que encara que els dic de Valls, realment només ho son la majoria, perque amb ells s´hi apunten amics d'altres llocs.
Aquest dimecres estaba aparaulat de fer una matinal a "Una petita - gran muntanya" LA PICOSSA. A Mora d'Ebre, la Ribera d'Ebre.
De bon principi varem contar amb el guiatge i sobre tot amb la companyia, d'una de les persones que mes coneix i mes estima aquest entorn, en José Luis Ordovás.
En vermell, el recorregut que hem fet:
L'excursió ha anat com segueix:
Ens varem trobar a les 9 al Bar Turu de Mora, per anar tots plegats cap a les Ermites de Sant Jeroni i Santa Madrona, a uns quans quilometres de Mora, sota mateix de La Picossa. Aquí varem esmorsar.
Esmorsan sota els grans xipres. Cal preparar-se pel que ens espera
 |
| En José Luis en plena acció. Explicant a grans trets com serà la caminada. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Desprès d'unes explicacions que sempre van bé per saber mes o menys el que ens espera, el grup de dinou persones es posa en marxa per allà les 10.
 |
| Sortim cap a Sant Jeroni |
 |
| Fent cua per agafar la carena |
|
El sender puja d'una manera molt dreta primer per una llomada de pedra desfeta, entre brolla de bosc baix, per a continuació passar per una carena bastant estreta amb uns passos rocallosos que fan de l'ascenció, d'alló mes divertit. Mentres, anem agafant alçada i comensant a disfrutar de les vistes.
 |
| Principi de l'ascenció |
 |
| L'Alfons ajudant a la Lina |
 |
| Per la cresta |
|
 |
| Un paset delicat |
 |
| Ermites de Sant Jeroni i Santa Madrona |
|
Un cop a dalt d'una de les llomades d'aquest massís, el seguim en direcció sud-oest en direcció al cim de La Penya Roja, que des d'aquí estan, aprou feina es visualitza com a cim. A la nostre dreta veiem la fila de nous molins de vent que cada cop omplen mes els nostres bonics paisatges, fen desapareixe l'encant antic. I al darrera apareix "Murdor" com diuen alguns... la Central Nuclear d'Ascó. Flix i l'Ebre. Mes lluny es pot veure el Monmaneu, al Segrià.
 |
| El mon modern al voltant de La Picossa |
 |
| Apropan-nos al cim de La Penya Roja |
 |
La Penya Roja - 452 mtrs.
|
A continuació seguim en direcció sud-est per dirigir-nos cap a la Picossa que ja la veiem bastan aprop. Pel camí veiem diverses vegades, els antics parapets de la Gerra Civil. Es impresionant imaginar-se com deuria de ser les escenes bèliques des d'aquestes alçades, dons es pot contemplar quasi el cent per cent del camp de batalla.
 |
| El cim de La Picossa al fons |
 |
| Una mica de divertiment per fer l'ascensió final |
 |
| Arriban al cim |
|
|
|
 |
| Pel demunt de La Picossa |
 |
| Els fotografs a punt, amb l'Eloi Balsells de fotograf de totes les cameres. |
 |
| Foto de grup al complert - La Picossa - 496 mtrs.- 11,50 hrs |
|
|
Despres de contemplar el paissatge, de fer-nos fotos i de colar-nos per un forat que hi ha a sota mateix, descendim del cim per baixar a una colladeta que separa el cim de La Picossa amb el cim petit, ennomenat de l'Estelada...o de l'Estel, un nom adequat pels temps que corren.
 |
| La Fely en plan miner |
 |
| En direcció a l'Estelada |
 |
| En José Luis donan seguretat en el pas de la corda |
 |
| N'hi ha que son intrèpids i desgrimpen com poden |
Quan som al collet, la majoria obtem per pujar al proper cim, uns 20 o 30 mtres. d'ascenció amb una grimpada fàcil i divertida. Des de la punt oriental de La Picossa divisem un màgnific paissatge de La Ribera. Al fons tancant el paissatge es pot veure les Serra de Cardó, de Tivissa, el Montalt, La Mola i LLaveria, de Falset i el Montsant, La Figuera.... o sigui un complert.
Un estrella de ferro molt arrovellada i mig caiguda mal presideix aquest cim, però es una referencia des de molts llocs de la comarca.
 |
| L'estelada |
 |
| Els camps de Mora amb Cardó al fons |
 |
| La Carme des d'un espadat amb La Serra de Cavalls al fons |
Sense entretenir-nos massa tornem al collet per baixar fortament per la banda de Mora, per una drecera de terra molt solta. Alguns baixem amb molta precaució per no relliscar. Passem per sota l'Estelada per anar a cercar el camí de la Cova de La Porca.
 |
| Baixan la forta pendent |
 |
| Les vistes sempre son constans en l'excursió d'avui |
 |
| En el Coll de les Solanes, un cartell de prohibit el pas, ens impedeix poder baixar i visitar la Cova de La Porca. Tot sia per les aguiles cuabarrades. |
|
Degut a la prohibició de pasar per La Cova de La Porca, per l'anidament de l'Aliga Cuabarrada, tenim que canviar de plà i baixar per un altre sender. No es tan interesant, peró si convé ens ho fem. I uns quans pujem com les cabres en una agulla de roca. Al arribar avall ens trobem amb una finca molt neta, amb unes vedrunes i una barraca de pedra seca.
 |
| Una de les agulles que hi han sota l'Estelada |
 |
| Els cabretes |
 |
| Les vistes |
 |
| L'Estelada |
 |
| Parades netejades |
 |
| Barraca de pedra seca |
El darrer tram de l'excursió es realitza de retorn a les ermites per una pista que devalla suaument entre camps de conrreu, la majoria d'ells abandonats. A 13,21 hores, arribem al final.
 |
| Terres de guix |
 |
| Devant de la Font del Tomo - A dalt La cova de La Porca |
 |
| Marges de pedra de guix |
 |
| Arriban a les ermites |
A continuació pujem als cotxes i anem tots plegats a dinar al Restaurant El Pas de l'Ase a Garcia, recomenat encertadament per en José Luis.
I finalment, unes quantes fotos d'alguns dels companys de l'excursió.
 |
| Jaume Espinós |
 |
| Fely Annacateu |
 |
| Pilar i Lina |
 |
| Xesca |
 |
| Fely i Xesca |
 |
| Ricart, Tuni i Xesca |
