ESCAPADA AL CONGOST DE MONTREBEI
11 de juliol de 2013
Amb Pep Pagès Roig i l'autor
 |
| Entrada del Congost de Montrebei des del sud | | | | | | | |
|
|
Per alla dos quarts d'onze del matí varem arribar a La Pertussa despres d'un ràpit trajecta des de La Riba, pasant per Tarrega, Balaguer i Corsà.
El primer que varem fer va ser visitar la propera Ermita de La Pertusa, des del petit aparcament, per entrar en calor.
 |
| Centineles de La Pertusa |
 |
| Ermita vella de La Pertusa |
 |
| Pel costurut camí |
 |
| La rara herba que es fa en molts pocs llocs, un d'ells, a Farena |
 |
| Tornan al lloc de partida |
|
|
|
|
|
|
 |
| Moment de comensar la caminada en serio |
|
Per allà les 11,20 hrs. ens posarem en marxa en destí al Congost. Des d'aquí sembla aprop, però ens queda una bona estona. El sol ens acompanya, per a be i per a malament, dons tenim, nomes comensar, una sencació bastan forta de xavafó.
 |
| Reflexos al Pantà de Canelles |
 |
| Formacions curioses |
 |
| Mirant enrera |
 |
| A l'altra banda l'ermita de Santa Quiteria |
 |
| Un bonic tram del Camí que porta al Congost |
 |
| Ja queda poc |
 |
| El Refugi de Mas de Carlets. |
|
|
|
Diu un cartell que estar en obres de rehabilitació, pero ens va dona la sensació de complet abandonamet i que de rehabilitar, res de res.
 |
| Alzina del Mas de Carlets |
 |
| Les escales que visitarem a la tarda |
 |
| Paret d'Aragó |
 |
| una linea molt elegant a la Paret d'Aragó |
 |
| Aprop del Congost |
 |
| Les escales que visitarem a la tarda |
 |
| Entrada al Congost de Montrebei |
 |
| El Cellut |
 |
| Cantó de la Paret d'Aragó |
 |
| El gat |
|
|
 |
| Entran al Congost |
Per allà l'una i deu minuts, entrabem al Congost propiament dit.
Jo personalment ja habia estat per allà els anys 80, amb la Xesca. Tinc molt bons records d'aquella visita.
Algunes coses han canviat, per bé, des de que la propietat es de la Fundació Territori i Paissatge. Han posat un cable per donar seguretat i uns bancs de fusta per relaxarse contemplan el paissatge i el fons del precipici.
 |
| Seient en un dels revolts del Camí enlairat |
 |
| L'estret Congost |
 |
| El Pep, fotograf i model |
 |
| El Camí Vell i el Nou |
 |
| L'estret camí |
 |
| Fa respecta. El riu ha canviat de color. Ara es marrón |
 |
| El mirador del tunel |
 |
| Sortida de color de cacao |
 |
| El curiós color groc de les roques |
 |
| El pont penjant del final del Congost |
Quan faltaben deu minuts per la una, girabem al reves i tornabem per on haviem vingut, dons no hi ha cap altre manera de fer un circuit una mica humà, donat les grans proporcions d'aquest paissatge.
He de dir que tan al Pep com a mí ja hens va estar bé. Ell era la primera vegada que venia, i era tota una descoberta. I per mi era una retrobada.
 |
| El Pep "Jones" creuant el "perillós pont penjant" |
 |
| Un tram de calçada del Camí del Congost de Montrebei |
 |
| Aparcament de kaiaks |
 |
| Una agulla |
 |
| Camí ombrivol |
 |
| Tornem pel camí estret i airat |
 |
| Un arbre a la bora del cingle |
 |
| Blau i marron |
 |
| Sortin del forat |
Es l'hora de dinar i això no es pot fer esperar, son les dues i vint. La calor apreta i en aquest banc trobem l'ombre necesaria per gaudir de l'entrepar.
 |
| Ja som a la sortida |
Son tres quarts de tres i sortim del Congost. Ara el nostre objectiu es anar a xafardeixar, a veure el que han fet aquets dels Caminos Naturales per aquells cingles veïns. Som-hi!!!
 |
| Bonica imatge del Congost amb la Paret de Catalunya iluminada |
 |
| Detall del camí amb baranes que potser no caldria |
 |
| El camí "encofrad" |
 |
| El centinella del Congost de Sigué |
 |
| Centinella i Montrebei |
 |
| LLàstima de que el pantà no estigui plé del tot |
 |
| En el pont penjant del Congost de Sigué |
|
Ja es un quart de quatre i hem arribat en aquet màgnific pont penjant. La tempesta amenaça en descargar d'un moment a altre, pero nosaltres decidim de continuar. Traspasar el pont i anar fins a les escales.
El camí ara continua, igual d'artificial, per l'altre banda i amb una forta ascenció.
 |
| Cal pujar per poder baixar les escales |
 |
| Comensament de la baixada |
 |
| Avall |
 |
| Un niu abandonat a les escales |
 |
| Pas estret |
 |
| Des de el cap d'avall |
 |
| Un altre perspectiva |
 |
| El pont penjant del Congost de Sigué des de les escales |
 |
| Ara tornem amunt |
 |
| Escales amunt |
 |
| La rampa impresiona |
 |
| Escales sobre el buit |
 |
| Un pas molt estret. Cal ajupirse una mica |
 |
| No sembla masa fiable el pas |
 |
| Final de la pujada |
 |
| Ara tornem avall, vers el pont |
 |
| Creuem el pont. |
Son les quatre i cinc. El cel molt tapat i gris. Es senten de lluny el brugit de la tempesta. cal no quedarse gaire estona, i menys al mig del pont. No fos que ens atravessi un llamp...
 |
| Detall de l'escalinata |
 |
| Un grupet de "xafarders" com nosaltres |
 |
| Un bonic tram de camí |
 |
| El Refugi de Mas de Carlets amgat dins el bosc |
 |
| Un forat a la tempesta |
 |
| Deixem enrera el Congost de Montrebei |
 |
| Les aigues blaves es tornen grises amb el cel ennuvolat |
 |
| Cingle i marge |
 |
| El paissatge s'omple de fantasies |
 |
| Oliver mort 1 |
 |
| Oliver mort 2 |
 |
| Oliver mort 3 |
Es una llàstima quan et trobes per aquets paissatges fantàstics, restes del que la gent va treballar i va donar vida al paissatge. ara es la mare natura qui fa la feina. Igual de digna o mes, pero no deixo d'emocionar-me quan vec els indicis del que va ser, el paissatge humà.
 |
| L'esperança. aquest encara es viu |
 |
| Una foradada |
 |
| El camí embalmat |
 |
| Paret de corral embalmat |
 |
| Un altre perspectiva del corral embalmat |
 |
| La roca gris |
 |
| Una antiga font |
 |
| mas aprop de La Pertusa amb la seva alzina |
|
 |
| Com a Farena.... sentat al pedris de la porta del mas |
 |
| Una arcada del mas |
 |
| Detall de la calçada del camí quan pasa pel devant del mas |
 |
| La font del mas. En mal estat. Es una ll'astima. Aquí aniria bé que estes recuperada i en bon estat de servei, dons escseixa l'aigua en tot el recorregut |
 |
| Un bonic marge a la bora del camí |
 |
| El mas completament integrat en el paissatge |
 |
| Formacions curioses |
 |
| Al matí el reflex... a la tarde l'ombre |
 |
| Ja queda poc per arribar al final |
 |
| Boniques llums demunt de la Pertusa |
A dos quarts de seta arribabem a l'aparcament, despres de pasar bastanta xafogó, degut a l'humitat. La tempesta que sentiem remugar no gaire lluny, en cap moment va esclatar demunt nostre.
Finalment vam tornar a La Riba, punt de trobada, aquest cop pasant per Ager i Camarasa. El reste, igual.
 |
| Final de trajecta. Parquing de La Pertusa |
 |
| Una darrera mirada a la afilada cresta de La Pertusa |
 |
| La foto del dia. En Pep i jó a La Pertusa. |
